Sayaka Kamikariya, entrevista al diari ARA

Presidenta de la Federació Internacional de Scrabble en Català. Entusiasta Nascuda a Tòquio, la Sayaka va instal·lar-se a Catalunya després d’enamorar-se d’un andalús establert a l’Hospitalet. Ara ensenya català a nens d’escoles públiques a través del joc de l’Scrabble, del qual és una absoluta entusiasta. (www.scrabbleescolar.cat)

Sayaka Kamikariya va visitar Catalunya per primera vegada en un viatge organitzat per a japonesos

 Sayaka Kamikariya (Tòquio, 1969) va instal·lar-se a l’Hospitalet de Llobregat quan tenia 28 anys, després de fer una ruta turística per Espanya i enamorar-se d’un andalús resident a la ciutat. Ja a Catalunya, el seu professor de català li va recomanar jugar a Scrabble per ampliar vocabulari. Ara és la presidenta de la Federació Internacional de Scrabble en Català (FISC), un títol que llueix orgullosa. Al setembre ella i els seus col·legues van participar en el Mindsports International World Championships a Lilla (França), que per primer cop en la seva història va incloure el català. Kamikariya es presenta amb un tauler de Scrabble a la bossa, i mentre desplega el cartró sobre la taula mostra dos anells amb dues fitxes incrustades: una de la grafia L·L i una altra de la F. 

Què representen aquests anells que du als dits?

El de la F el vaig guanyar en un concurs de Scrabble, i m’agrada perquè és la inicial de la nostra federació. El de la L·L me’l va regalar la Neus Juvillà, sòcia del Club de Scrabble de l’Hospitalet i promotora de la Lliga dels Llibres, una iniciativa per impulsar la lectura entre els nens. Em va deixar triar entre unes quantes lletres i em vaig quedar la ela geminada perquè és exclusiva del català. S’ha convertit en el meu amulet. De vegades també jugo en castellà, i un dia durant una partida em vaig canviar l’anell i vaig tenir molt mala sort. Des d’aleshores el duc sempre.

Com va entrar en contacte amb el català?

Vivia al Japó i vaig venir a fer una ruta turística per Espanya. El típic viatge organitzat que fan els japonesos: vaig visitar Andalusia, Madrid i Barcelona. Barcelona em va agradar molt, tot i que aleshores encara no sabia res de Catalunya ni del català. Però em va agradar molt la cultura i vaig decidir que hi vindria a viure per aprendre castellà. En principi només havia de quedar-me un any, però vaig conèixer el meu marit, un andalús que vivia a l’Hospitalet de Llobregat, i vaig decidir instal·lar-me aquí. I com que no és el mateix estar de viatge que viure en un lloc, vaig decidir que havia d’aprendre català. Aquesta terra és vostra, dels catalans, i a mi m’agrada integrar-me. Quan vivia al Japó m’agradava que els estrangers intentessin aprendre l’idioma. No calia que el parlessin perfectament, però almenys que ho intentessin. El meu marit també parla català, i vaig voler aprendre l’idioma com a mostra de respecte als catalans. (https://www.fiscrabble.cat/temps-de-florsgirona-2016/)

I jugar a Scrabble formava part del seu aprenentatge.

Quan em posen una paraula al tauler ja no l’oblido. A la bossa hi duc sempre un diccionari de verbs conjugats, i sovint el llegeixo al metro, però no és el mateix que veure una paraula al tauler i adonar-te que acaben de guanyar-te 70 punts [riu]. També per aquest motiu de vegades recordo moltes paraules, però no la seva definició. A Lilla, per exemple, vaig quedar segona i vaig guanyar més de cent punts amb la paraula gojaria [embruixaria]. (https://www.fiscrabble.cat/cronica-de-la-modalitat-classica-a-lille/)  Totes les imatges aquí.

Com va ser portar el català a un concurs internacional?

Va ser molt emotiu. Hi havia moltes federacions, la francesa, l’espanyola, la noruega, l’alemanya… Van penjar totes les banderes, i també la catalana. Ens van presentar com un país, i molts participants van interessar-se per Catalunya i el català. Érem poquets, només sis, però crec que en aquest cas l’important no era la quantitat, sinó que érem allà al costat de la llengua anglesa i francesa, promocionant el català. Quan la gent d’altres països veia les nostres fitxes els cridaven molt l’atenció. Es feien fotos amb la ela geminada, que molts no havien vist mai, i es quedaven a mirar com era el nostre joc. Crec que vam complir amb el nostre objectiu.  Vídeo  https://youtu.be/Y3u1GFX1p9A

Com veu la situació del català? ¿Li solen parlar en català, a vostè?

Els caps de setmana treballo en un restaurant japonès a l’Hospitalet de Llobregat, i crec que mai ningú no s’ha dirigit a mi en català. Em veuen estrangera i no pensen que pugui parlar català. Quan sento que en una taula parlen català em dirigeixo a ells en aquest idioma, i se sorprenen bastant. Molta gent em diu que el parlo molt bé, i això em fa sentir orgullosa. En realitat no el parlo tan bé, però m’agrada que m’ho diguin.

I crec que l’Srabble pot fer molt, pel català.

En quin sentit?

Entre setmana faig tallers de Scrabble en escoles públiques a Sabadell i l’Hospitalet, i els nens responen molt bé. El company que ve amb mi a fer els tallers diu que els alumnes canvien la cara quan em veuen. En aquestes escoles gairebé la meitat dels estudiants són estrangers, com jo. Suposo que s’identifiquen més fàcilment amb mi. I jo em sento molt orgullosa cada vegada que veig com posen al tauler alguna paraula especialment difícil. Per a mi, donar-los un mirall on es puguin reflectir és una motivació per continuar. (https://youtu.be/8-qQ5clx-6Y)

Com viu la seva família la seva afició a l’Scrabble?

Les meves filles tenen 16 i 18 anys, i fins ara han passat bastant de l’Scrabble. Són coses dels adolescents: no volen fer coses que fan els pares. Però justament durant el campionat de Lilla van començar a mostrar-hi una mica d’interès, i van estar jugant-hi a l’hotel. Crec que finalment les he pogut engrescar una mica.

http://www.ara.cat/societat/SAYAKAKAMIKARIYA-aprendre-catala-mostra-respecte_0_1655834431.html