Què són els eufemismes? Diu el DIEC que un eufemisme és «un mot o locució d’expressió suau, atenuada, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent». Dit d’una altra manera, és un mot o una expressió que fem servir en comptes d’un altre que, pel motiu que sigui, considerem tabú: normalment referits al sexe, la religió, la mort, la malaltia o a funcions fisiològiques.
Totes les llengües fan servir eufemismes. El català, és clar, no és cap excepció. Com que els que llegiu aquest article segur que en coneixeu molts, segurament més que no pas jo, no us faré ara una llista exhaustiva d’eufemismes catalans. I com que, a més, sou, amb tota certesa, jugadors de scrabble, em limitaré a esmentar-ne uns quants que he comprovat que són admesos al LEXIMOTS i que, com que tenen lletres d’aquestes que no són gaire fàcils de combinar, ens poden ajudar a resoldre un d’aquells faristols compromesos que, de tant en tant, ens trobem.
Aquí els teniu:
- Caram (per carall), fàcil!
- Coi (per cony), no s’hi van esforçar gaire tampoc!
- Dianye (per diable), aquest no us la esperàveu, eh!
- Dena (per Déu), en locucions com «casum dena». Curiosament (coses del DIEC) «casum» (per cagar) no és admesa.
- Fúmer (per fotre), aquest està més treballat!
- Òndia (per hòstia). Però no «ospa». D’això de les admissions o no de paraules ja en parlarem un altre dia!
- Vatua, per no dir voto a…
Ep, que me’l deixava! L’eufemisme que em va donar la idea per escriure aquest articlet i que encapçala el títol: diantre, eufemisme de diable. Qui ho havia de dir. Diantre d’eufemismes!
Per Armand Sanmamed
0 comentaris