Canvi de normativa

Per aquells que hagin fet un cop d’ull a les actes de les darreres assemblees sabran que aquesta propera temporada es farà un canvi en el joc de les partides clàssiques: s’elimina l’opció de canviar sense perdre torn si es té tot consonants o vocals al faristol (coneguda com a “senyors”).

El motiu per aquest canvi és un conjunt de diferents raons.

1. Un contra un. Aquesta normativa es va originar quan, al bar Queimada, es jugava en torns de quatre. Els jugadors en castellà van inventar-se aquesta norma i els jugadors en català, veient els seus avantatges, ho van imitar. Certament, quan es juga amb tanta gent, el joc perd interès si s’ha d’esperar molt per a canviar. Fem números… Posem que les jugades estàndards són de dos minuts i que es triga mig minut a fer el canvi de fitxes. Si jugueu quatre persones individualment i et ve un faristol ple de consonants o vocals, comptem: 2 min (jugador 1) + 2 min (jugador 2) + 2 min (jugador 3) + 0,5 min (tu, canvi de fitxa) + 2 min (jugador 1) + 2 min (jugador 2) + 2 min (jugador 3)… per tant, estaries 12,5 minuts sense poder jugar… avorridíssim. Si només es juga un contra un (o una parella contra una altra), el temps seria: 2 min (contrincant) + 0,5 min (el teu canvi de fitxes) + 2 min (contrincant) = 4,5 minuts fins que tornes a jugar. No és tan ràpid com fent el canvi de “senyors”, però és un temps acceptable.
2. Injust per al contrincant. Podeu pensar que ja s’ho farà, però recordeu que sovint vosaltres sou els contrincants…  Quan es fa aquest canvi, que no provoca cap penalització (pèrdua de torn), el sac queda ple de fitxes descartades que fàcilment acabaran al faristol de l’adversari (sobretot al final de la partida).
3. Baixa incidència. No es que tinguem una estadística feta, però… quants cops en una partida ens trobem que el faristol té tot consonants o vocals? Cert que hi ha partides maleïdes on has de canviar dos o tres cops, però el més freqüent és que passi, com a molt, un cop (si es que passa). A més, de vegades, no canviem, ja que tenim alguna lletra cara que podem aprofitar bé (i ens evitem que caigui en mans del contrari, que segurament li trauria més suc…) o podem fer alguna paraula amb tres o quatre fitxes del faristol, que ens el “neteja” (val a dir que el català té un gran avantatge respecte a d’altres llengües: pots posar tres o quatre consonants o vocals seguides, com ara iaio, tremps, jaieu, sembr…). El que ens passa amb més freqüència (i ens desespera) és quan tens un escarràs o una sola consonant o vocal que no et permet utilitzar aquest recurs. Faràs servir l’escarràs per a una jugada ridícula per provocar-te els “senyors”? Seria una llàstima… Sí que sovint ho fem si tenim una fitxa diferent a la resta, però res t’assegura que el sac no et premiarà amb una d’igual, i seguiràs com estaves…
4. Noves generacions. Hi ha gent que porta molts anys amb aquest sistema i el té molt ben après, però no és així per a tothom… Fa tres anys es van retirar els “senyors” de l’Scrabble Escolar, ja que els nens es confonien molt (no recordaven que l’escarràs impossibilita fer-ho, intentaven fer el canvi quan ja corria el temps del contrincant, no sabien si les fitxes havien de quedar fora del sac al agafar les noves o no…) i, com està arribant gent nova al món de l’Scrabble adult que no acaben d’interioritzar aquesta norma, potser és el moment de canviar-ho també, ja que (esperem) aquests petits jugadors acabin arribant als clubs i campionats dels adults.

De la mateixa manera que l’any passat es va decidir que es podrien canviar fitxes fins al final, malgrat sorprendre una mica al principi, al posar-ho en pràctica, ens hi hem anat acostumant. Tot i així, com és quelcom que afecta a les estratègies del joc i no deixa de tenir una utilitat, s’ha decidit que, a l’assemblea de final de temporada 2016-17, tots els clubs de la FISC puguin votar la continuïtat d’aquesta resolució en concret, ja havent provat durant un any com es juga sense aquesta norma, per a mantenir-la o retirar-la.